En aquesta primera
ressenya vaig a parlar d’un disc important a nivell personal, que també marca
una etapa en els superherois del rock valència. En aquesta nova etapa, troben
aquell estil que el grup estava buscant. Amb els nous temes amb lletres
intimes, missatges esperançadors i acompanyat de un rock melòdic, un poc paregut
al rock dels 90 de la escena catalana. Causa per la qual és elegit per aquest
canvi Jesus Rovira, baixista dels mítics Lax'n'Busto.
Encara
que el canvi en busca d’eixe rock es va quedar a mitges, a part Mugroman
no va exprimir tot el seu treball donant un pas endavant en la escena.
Tot
i això estem davant d’un gran disc i els canvis no son fàcils. Per una altra
banda els postres superherois ban patir un robatori, causa que els va frenar.
També, no van mitjans de comunicació per poder arribar al públic.
Pel
que fa a les lletres son tota una declaració d’intencions, de missatges
positius i esperançadors.
LLIURE
I DIFERENT, es la cançó que engega el
disc amb sons contundents de dolçaina, mesclat amb enèrgic rock. Aquesta cançó
no va passar desapercebuda a nivell nacional, ja que va ser inclosa en el recopila
tori “Recopilacion C.A.C. 2011”
MOLTES VEUS, en aquesta cançó demostren el seu compromís
per la llengua. Va passar a formar part, com a cançó de les “Trobades de la
escola valenciana”. A més va ser inclusa com a “bonus track “ amb colavoraio
estelar de. Orxata Sound System, Obrint Pas, La Gossa Sorda , Rapsodes, Sant
Gatxo, Aspencat i 121dB.
POLS DE FADA i PLORANT
DESPERT, segurament son es tipus de
cançons que buscava el grup amb el seu canvi, cançons optimistes i les mes
roqueres del disc.
ESTIC VIU, si mirem la lletra o
escoltem la cançó sense veu podem apreciar que es la cançó més fluixa, és el
clar exemple de la importància duna bona veu i Pol Fuentes de Rosa Luxemburgo la
te, això fa que junt Javi fase de esta cançó
mel per a l’orella.
EN UN PERDUT RACO DEL TEMPS, SOC JO i UN MAL MILLOR, eren cançons que ja coneixíem de “mugroman
al Postiguet”.Que ja van demostrar en aquell mític concert la buscada de un nou
estil mes consolidad que es veu reflecta en aquest “Volem més”.
DOLÇA DERROTA i EREM TOTS, cançons que van formar part d’un grup paral·lel “ Epstein Bar” que va
ser format per Javi, Pascu i Raül, dins de la línea del disc ens tracten de tristeses
al recordar un passat.
VOLEM MÉS, cançó
que dona nom al disc, es tracta de la mes divertida del disc i simpàtica ,
porta el segell incomparable de les cançons de Raül Carricondo, cançons enèrgiques
inclús festeres. Amb lletres divertides que no dixen indiferent a ningú.
“Volem més” es un gran disc en un producció casi perfecta.
Que potser li va faltar arribar al públic. Així dons tinc la esperança i la intenció
de que desprès de esta ressenya puga escoltar-lo més gen.
Adjunto el disc aquí el podeu escolta i descarrega:
.jpg)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada