dimecres, 25 de febrer del 2015

Volem més per Alfred Ferrer


En aquesta primera ressenya vaig a parlar d’un disc important a nivell personal, que també marca una etapa en els superherois del rock valència. En aquesta nova etapa, troben aquell estil que el grup estava buscant. Amb els nous temes amb lletres intimes, missatges esperançadors i acompanyat de un rock melòdic, un poc paregut al rock dels 90 de la escena catalana. Causa per la qual és elegit per aquest canvi Jesus Rovira, baixista dels mítics Lax'n'Busto.

Encara que el canvi en busca d’eixe rock es va quedar a mitges, a part Mugroman no va exprimir tot el seu treball donant un pas endavant en la escena.


Tot i això estem davant d’un gran disc i els canvis no son fàcils. Per una altra banda els postres superherois ban patir un robatori, causa que els va frenar. També, no van mitjans de comunicació per poder arribar al públic.


Pel que fa a les lletres son tota una declaració d’intencions, de missatges positius i esperançadors.


 


LLIURE I DIFERENT, es la cançó que engega el disc amb sons contundents de dolçaina, mesclat amb enèrgic rock. Aquesta cançó no va passar desapercebuda a nivell nacional, ja que va ser inclosa en el recopila tori “Recopilacion C.A.C. 2011”


 


MOLTES VEUS, en aquesta cançó demostren el seu compromís per la llengua. Va passar a formar part, com a cançó de les “Trobades de la escola valenciana”. A més va ser inclusa com a “bonus track “ amb colavoraio estelar de. Orxata Sound System, Obrint Pas, La Gossa Sorda, Rapsodes, Sant Gatxo, Aspencat i 121dB.


 


POLS DE FADA i PLORANT DESPERT, segurament son es tipus de cançons que buscava el grup amb el seu canvi, cançons optimistes i les mes roqueres del disc.



 


ESTIC VIU, si mirem la lletra o escoltem la cançó sense veu podem apreciar que es la cançó més fluixa, és el clar exemple de la importància duna bona veu i Pol Fuentes de Rosa Luxemburgo la te, això fa que junt  Javi fase de esta cançó mel per a l’orella.


 


EN UN PERDUT RACO DEL TEMPS, SOC JO i UN MAL MILLOR, eren cançons que ja coneixíem de “mugroman al Postiguet”.Que ja van demostrar en aquell mític concert la buscada de un nou estil mes consolidad que es veu reflecta en aquest “Volem més”.


 


 


 
SI NO ESTÀS, cançó molt esperançadora i amb missatge molt positiu, la seu frase “Si estàs cansat descansa, però no et rendisques” va ser tot un crit de guerra per superar el seu robatori. Una de les millors cançons del disc, a pesar que el seu videoclip apanés súpera les mil reproduccions.



DOLÇA DERROTA i EREM TOTS, cançons que van formar part d’un grup paral·lel “ Epstein Bar” que va ser format per Javi, Pascu i Raül, dins de la línea del disc ens tracten de tristeses al recordar un passat.

 

VOLEM MÉS, cançó que dona nom al disc, es tracta de la mes divertida del disc i simpàtica , porta el segell incomparable de les cançons de Raül Carricondo, cançons enèrgiques inclús festeres. Amb lletres divertides que no dixen indiferent a ningú.

 

“Volem més” es un gran disc en un producció casi perfecta. Que potser li va faltar arribar al públic. Així dons tinc la esperança i la intenció de que desprès de esta ressenya puga escoltar-lo més gen.

 

 

 
Adjunto el disc aquí el podeu escolta i descarrega:

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada