divendres, 27 de febrer del 2015

La Pelu - Pepet i Marieta per Óscar Palomino

En la primera ressenya escrita per mi, he decidit fer-la del disc ''La Pelu'' del grup Pepet i Marieta.Aquest disc es, per a mi, i per a molta gent, un del millors treballs que a realintzat el grup.


El treball va ser estrenat l'any 2008
i està format per un total de onze
cançons, que de totes elles,
personalment em quede amb
"La Maria i l'Antoni" i amb
''Garrote vil'', però insisteixo amb
que la resta de les composicions
tenen un gran mèrit i un gran treball
per part dels musics.

Pel que fa a l’estil, es difícil de definir pot anar des de una rumba fins un punk. El que esta clar es que es tracta d’un estil festera amb lletres que et fan traure un somriuré.




LA MARIA I L'ANTONI
Esta cançó ens conta la història d'una parella que esta a punt de trencar-se, els dos han quedat amb una altra persona per a ser-li infidel a l'altre, els dos arrinen disfressats a la cita, cuan es disposen a llevar-se la roba s'adonen que son ells mateixos qui han quedat amb l'altre, i desde eixe dia la relació va funcionar. Els dos quedaven disfressats per estar junts.



CIUTADÀ NORMAL
Al igual que quasi tot el disc aquesta cançó es una metàfora de la vida diària de una persona que viu amb preocupacions, però el seu principal objectiu es superar els obstacles que es posen per davant.





GARROTE VIL
En esta composició ens tornem a trobar amb la ironia del comportament de la Guardia civil.

La cançó es pràcticament ràpida tot el temps, però amb canvis d'estil sobretot en la frase ''La Guardia civil es un Garrote vil'' pasa de ritme ràpid a un ritme que, podriem calificar-lo de més rock



LO PRINCIPAL
Un altre exemple que ens mostra l'estil d'este grup, la presència sempre d'una trompeta que fa agafar més intensitat a la cançó.




LA SÉNIA NO ÉS FRONTERA
Una composició on es fa un petit recorregut pels pobles que estan a la vora del riu Senia
que es on este grup te els seus orígens, a les terres del Ebre i al Maestrat



MEIN AUTO IST KAPUTT I PIM PAM PUM
Sens dubte aquestes dos cançons poden resultar contraries en quant a estil la primera només escoltar-la ja veiem que es tracta d'un rock més dur, en canvi ''pim pam pum'' es més lenta però a la vegada també te parts ràpides on predomina al fons la trompeta uns del intrumens característics del grup.



CUINA PODRIDA I JUBILAT
Són dos cançons d'un estil més lent que les altres, però amb un significat molt cridatiu, sobretot ''jubilat'' un tema on es vol disar clar que en la vida i en molts treballs les persones han de ''fastidiar'' algú per aconseguir un objectiu.



LA PELU I PUTO DURO
Finalment estes cançons, són una ironia del sofriment que suporten els treballadors cada dia al seu treball, no saben quant de temps durara el seu treball, i quant menys teu esperes, tan fet fora i que a partir de este moment has de mirar la vida d'altra manera per a tornar a tindre treball i encara que tingues treball sempre te costa arribar a fi de mes. Pense que es una bona reflexió, este disc va ser llançat l'any que any començava a la crisi que per desgràcia encara hi estem en ella.
 
Disseny: Alfred Ferrer


dimecres, 25 de febrer del 2015

Volem més per Alfred Ferrer


En aquesta primera ressenya vaig a parlar d’un disc important a nivell personal, que també marca una etapa en els superherois del rock valència. En aquesta nova etapa, troben aquell estil que el grup estava buscant. Amb els nous temes amb lletres intimes, missatges esperançadors i acompanyat de un rock melòdic, un poc paregut al rock dels 90 de la escena catalana. Causa per la qual és elegit per aquest canvi Jesus Rovira, baixista dels mítics Lax'n'Busto.

Encara que el canvi en busca d’eixe rock es va quedar a mitges, a part Mugroman no va exprimir tot el seu treball donant un pas endavant en la escena.


Tot i això estem davant d’un gran disc i els canvis no son fàcils. Per una altra banda els postres superherois ban patir un robatori, causa que els va frenar. També, no van mitjans de comunicació per poder arribar al públic.


Pel que fa a les lletres son tota una declaració d’intencions, de missatges positius i esperançadors.


 


LLIURE I DIFERENT, es la cançó que engega el disc amb sons contundents de dolçaina, mesclat amb enèrgic rock. Aquesta cançó no va passar desapercebuda a nivell nacional, ja que va ser inclosa en el recopila tori “Recopilacion C.A.C. 2011”


 


MOLTES VEUS, en aquesta cançó demostren el seu compromís per la llengua. Va passar a formar part, com a cançó de les “Trobades de la escola valenciana”. A més va ser inclusa com a “bonus track “ amb colavoraio estelar de. Orxata Sound System, Obrint Pas, La Gossa Sorda, Rapsodes, Sant Gatxo, Aspencat i 121dB.


 


POLS DE FADA i PLORANT DESPERT, segurament son es tipus de cançons que buscava el grup amb el seu canvi, cançons optimistes i les mes roqueres del disc.



 


ESTIC VIU, si mirem la lletra o escoltem la cançó sense veu podem apreciar que es la cançó més fluixa, és el clar exemple de la importància duna bona veu i Pol Fuentes de Rosa Luxemburgo la te, això fa que junt  Javi fase de esta cançó mel per a l’orella.


 


EN UN PERDUT RACO DEL TEMPS, SOC JO i UN MAL MILLOR, eren cançons que ja coneixíem de “mugroman al Postiguet”.Que ja van demostrar en aquell mític concert la buscada de un nou estil mes consolidad que es veu reflecta en aquest “Volem més”.


 


 


 
SI NO ESTÀS, cançó molt esperançadora i amb missatge molt positiu, la seu frase “Si estàs cansat descansa, però no et rendisques” va ser tot un crit de guerra per superar el seu robatori. Una de les millors cançons del disc, a pesar que el seu videoclip apanés súpera les mil reproduccions.



DOLÇA DERROTA i EREM TOTS, cançons que van formar part d’un grup paral·lel “ Epstein Bar” que va ser format per Javi, Pascu i Raül, dins de la línea del disc ens tracten de tristeses al recordar un passat.

 

VOLEM MÉS, cançó que dona nom al disc, es tracta de la mes divertida del disc i simpàtica , porta el segell incomparable de les cançons de Raül Carricondo, cançons enèrgiques inclús festeres. Amb lletres divertides que no dixen indiferent a ningú.

 

“Volem més” es un gran disc en un producció casi perfecta. Que potser li va faltar arribar al públic. Així dons tinc la esperança i la intenció de que desprès de esta ressenya puga escoltar-lo més gen.

 

 

 
Adjunto el disc aquí el podeu escolta i descarrega:

 

diumenge, 22 de febrer del 2015

Salutacions, ESCOLTA’L

 
Salutacions, ESCOLTA’L  Som un bloc amb l'únic objectiu de fer ressenyes de treballs discogràfics grups variats i de tota mena de estils. Pel fet de donar a conèixer els treballs discogràfics de tot tipus de grups, estils i llengües.
El equip el composem Carlos Peiró, Oscar Palomino i Alfred Ferrer, serem els encarregats de tirar este projecte cap endavant. Cada setmana farem una entrada nova on vos parlarem sobre l’anàlisi d’un disc. També ens podeu dir si teniu un grup que analitzem el vostre disc, ja que l’inteció es fer arribar la musica a tothom.
Per una altra banda també prepararem sorpreses que vos les mostrarem mes endavant.
Dons dit això esperem que vos aplegue la música fins ven aviat.
 
Atentament: L’equip d’ESCOLTA’L