divendres, 27 de febrer del 2015

La Pelu - Pepet i Marieta per Óscar Palomino

En la primera ressenya escrita per mi, he decidit fer-la del disc ''La Pelu'' del grup Pepet i Marieta.Aquest disc es, per a mi, i per a molta gent, un del millors treballs que a realintzat el grup.


El treball va ser estrenat l'any 2008
i està format per un total de onze
cançons, que de totes elles,
personalment em quede amb
"La Maria i l'Antoni" i amb
''Garrote vil'', però insisteixo amb
que la resta de les composicions
tenen un gran mèrit i un gran treball
per part dels musics.

Pel que fa a l’estil, es difícil de definir pot anar des de una rumba fins un punk. El que esta clar es que es tracta d’un estil festera amb lletres que et fan traure un somriuré.




LA MARIA I L'ANTONI
Esta cançó ens conta la història d'una parella que esta a punt de trencar-se, els dos han quedat amb una altra persona per a ser-li infidel a l'altre, els dos arrinen disfressats a la cita, cuan es disposen a llevar-se la roba s'adonen que son ells mateixos qui han quedat amb l'altre, i desde eixe dia la relació va funcionar. Els dos quedaven disfressats per estar junts.



CIUTADÀ NORMAL
Al igual que quasi tot el disc aquesta cançó es una metàfora de la vida diària de una persona que viu amb preocupacions, però el seu principal objectiu es superar els obstacles que es posen per davant.





GARROTE VIL
En esta composició ens tornem a trobar amb la ironia del comportament de la Guardia civil.

La cançó es pràcticament ràpida tot el temps, però amb canvis d'estil sobretot en la frase ''La Guardia civil es un Garrote vil'' pasa de ritme ràpid a un ritme que, podriem calificar-lo de més rock



LO PRINCIPAL
Un altre exemple que ens mostra l'estil d'este grup, la presència sempre d'una trompeta que fa agafar més intensitat a la cançó.




LA SÉNIA NO ÉS FRONTERA
Una composició on es fa un petit recorregut pels pobles que estan a la vora del riu Senia
que es on este grup te els seus orígens, a les terres del Ebre i al Maestrat



MEIN AUTO IST KAPUTT I PIM PAM PUM
Sens dubte aquestes dos cançons poden resultar contraries en quant a estil la primera només escoltar-la ja veiem que es tracta d'un rock més dur, en canvi ''pim pam pum'' es més lenta però a la vegada també te parts ràpides on predomina al fons la trompeta uns del intrumens característics del grup.



CUINA PODRIDA I JUBILAT
Són dos cançons d'un estil més lent que les altres, però amb un significat molt cridatiu, sobretot ''jubilat'' un tema on es vol disar clar que en la vida i en molts treballs les persones han de ''fastidiar'' algú per aconseguir un objectiu.



LA PELU I PUTO DURO
Finalment estes cançons, són una ironia del sofriment que suporten els treballadors cada dia al seu treball, no saben quant de temps durara el seu treball, i quant menys teu esperes, tan fet fora i que a partir de este moment has de mirar la vida d'altra manera per a tornar a tindre treball i encara que tingues treball sempre te costa arribar a fi de mes. Pense que es una bona reflexió, este disc va ser llançat l'any que any començava a la crisi que per desgràcia encara hi estem en ella.
 
Disseny: Alfred Ferrer


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada